Que quieres?

Respondo a la llamada... "que quieres?" A partir de ahi una conversación extraña, distante, acaba y me deja perplejo. Lios y más lios en la cabeza, otra vez no...!! Va hacer falta algo para calmar esto...?? o quizas no....

Borde?
Contestar asi a una llamada?? Puede, que esperas son casi 3 meses. Ya sé que no es buena contestación al telefono, no es apropiada, pero si espontanea y natural. Como se suele decir "Es lo que hay", añado, "A lo hecho, pecho". Más claro.... agua.

Calma y Serenidad.
Las cosas se ven diferentes con perspectiva, ahora puedo tomarme las cosas de otra forma. Iluso?? seguramente. Me dicen que lo tome asi o que me lo tome asa, buenos consejos, almenos sensatos, pero creo que no haré caso. Mejor esperar, ya llegara el momento de decidir, de mover ficha. Ahora.... no tengo necesidad de actuar. Vaya.... y eso no es tal como siempre?? Pues creo que no, pero puede ser.

Y Eso?? El crecer...??
No lo creo, no se canvia tan pronto, dudo que haya cambiado, ademas... madurar esta sobrevalorado... Y no es prepotencia el plantearlo, o quizas si, pero me da igual. Por algo será que sale de mi cabeza.

Y.... A que vienes??
Me saltan las dudas, pero tal como digo... calma. Que interes puede tener?? mmmm.... Da igual!! Ahora me siento bien conmigo mismo. Puede que de aqui un tiempo mejor, o peor, eso nunca se sabe, sin dudarlo, mejor que hace unos meses. Pero ante todo hace falta ser fiel a los principios de uno mismo (esto de que me sonara...), eh, y sin rencores.

Y para saber la respuesta.... como preguntar?? se debe?? O ya sale solo?? Bueno, ya vendra.... no?

Tranquilidad
Creo que recuperé mi tranquilidad, o tal vez no y sea una ilusión. Tal vez, no me importa. No es relevante. Tengo cosas mejores en las que pensar. Planes, proyectos y un sinfin de actividades. Ilusión. Lo demas... puede que sea irrelevante.

Deambulaciones
Eh! No hacer caso, no hay valor. Esto será mejor dejarlo en el cajon desastre... o tal vez no. En definitiva, paja mental sin importancia. Demasiadas dudas claras.... o son claras dudas??

Eh, tú!! que te he dicho.... No me hagas caso!!

12 comentarios:

_MeiA_ dijo...

Sincerament, mai és bo tornar al passat... has de mirar l'avui...
mai són bones les segones parts... i les persones poden canviar... però tu creus que ho fan? jo no. Cada un és com és... i punt.

Jo continuaria com tu dius, amb les teves il·lusions, amb el teu futur... els teus projectes...

Ara estas feliç i content amb tu mateix, i això és el més important!

Mira de caminar endavant, i no cap endarrera...

Ho dic per pura i dura experiència personal... però de totes les patecades s'aprèn.



Un petonàs!

Dani dijo...

jeje, tranquila que no tornaré al passat. Pero sta clar que el passat sempre torna.

El texté es ambigu i potser sembla trist. Tot el contrari, decidit i alegre. :D

si, ara estic molt bé. ;)

gracies wapa, un petonàs ben fort!!

Unknown dijo...

Pensava q anaves a escriure un mail... llegeixo entre línees que et "volien donar una altra oportunitat"... així sense haver-vos vist més...
La veritat és que no sé molt que va passar entre vosaltres i que va fer que la relació es tranqués però si estàs tranquil amb la decisió que has pres és la bona...
Les persones poden canviar una micona però amb el temps i no en tant poc temps.
En quant a lo de "inmadur" qui és: tu o ella????
Mira cap endavant que t´esperen moltes coses bones!!! I si al final torneu doncs és perque ha de ser així... Crec en el destí i serà el que hago de ser.
Força i mots ànims!!!!

Dani dijo...

Tot això són paranoies meves... no se pq les llegiu... xD

Aish... quin liu... per voler fer-ho tan dispers al final ningu s'aclara e interpreta com vol... xD

Ningu parla de segones oportunitats, es simplement rependre l'amistat que ella mateixa havia trencat a arrel de la gelositat del seu ex (si... ara en té 2). Com ara ja no esta amb ell pos vol tornar a tenir contacte amb mi. Pro rés més. O això és el que m'ha dit... El que passa que a mi em fa dubtar pq vol rependré, tindre que parlar-ho amb calma amb ella. Pq m'he pensat i li he donat massa al cocu aquestos dies... per aixo lo de deixar-ho passar...

inmadur no va per ningu, són pensaments meus, cabales que tinc, ja ho deia al final del escrit (que segur que ni heu arribat?? xD)... no en feu gaire cas... :P

Gracies pels anims wapa!!

Unknown dijo...

M´ho he llegit fins el final... i ara m´he tornat a llegir el final per si un cas.
Amistat perque ara ja no està amb l´altre... fes el que et digui el cor i el cap... si t´ha de fer patir veure-la i quedar passa... ya vendrán tiempos mejores...

Per això dius en un post de la setmana passada que estaves de bajón...

Ànims que us tinc una sorpresa preparada...

_MeiA_ dijo...

jo continuo pensant, k si t'ha deixat perdre tot aquest temps, no es pot considerar ni bona amiga ni res...

jo amb aquestes coses sóc bastant radical.. si me la carden,,, pillen...


;P

hi ha molta gent al món... i si ets feliç, millor k millor...


un petonàs

Stela dijo...

Es verdad el pasado siempre vuelve, pero a veces creo que de otra manera, hace años acabe muy mal muy muy mal con alguien que había sido amigo luego pareja y al final enemigo, creí que nunca mas sabria nada, después de tantos tantos años, había pasado pagina, pero ahora sin querer nos hemos "rencontrado" cada uno con su vida en lugares bien distintos sin nada que reprochar por que el tiempo la calma todo y es bueno poder hablar de cosas "normales" con personas del pasado. Pero a todo hay que darle su tiempo y no todas las redencillas se curan igual ;)

Animo cn las rayadas ;****

Unknown dijo...

Pos Stela no se que decirte... el día que me cruce con mi ecs... porque ese día llegará... La verdad es que no tengo ni PI de cómo reaccionaré...
1) Si hacer ver que no lo he vosto... la ignorancia es el peor (o mejor) desprecio
2) Escupirle
3) Darle dos besos (no creo)
4) Decirle por todo lo que pasé, las terapias, la medicación, los kilos que perdí

El día que llegue ya os lo contaré.
Por cierto ayer me encontré con mi ecs cuñada... pero es otra cosa porque ella no me hizo nada.

Anónimo dijo...

Tant sol dire una cosa... filosofia ZEN!! :-)

Dani dijo...

Gracies!! Molt bon consell. :D
Enrecordat també d'aplicar-lo tu.
Pos avui que quedat amb susodicha. :P

_MeiA_ dijo...

Syl... jo li tiraria un sipi a tota la cara... així com no vol la cosa... i dsp l'ignoraria...
o una cossa a l'espinilla (o els ous)... segur que dsp d'això pots dormir ben tranquila totes les nits...


jo ho tinc pendent amb el meu ex's

Anónimo dijo...

s'ha de seguir endavant i perdonar el que s'hagi de perdonar, les relacions quan acaben normalment hi ha part de culpa per les dues parts així que... millor tractar-ho amb normalitat i deixar que tot segueixi.. estic d'acord amb filosofia Zen! jejeje