Amor

Un hombre de cierta edad vino a la clínica donde trabajo, para curarse una herida en la mano. Tenía bastante prisa y mientras lo atendía le pregunté sobre el motivo de su urgencia.


Me aclaró que tenía que ir a una residencia de ancianos para desayunar con su mujer que vivía allí.

Llevaba algún tiempo en ese lugar y sufría de la enfermedad de Alzheimer. Mientras terminaba de vendar la herida, le pregunté si ella se alarmaría en caso de que él llegara tarde esa mañana.

- No, me dijo, ella ya no sabe quién soy. Hace ya casi cinco años que no me reconoce.

- Entonces, le pregunté extrañado, ¿y si ya no sabe quién es usted, por qué esa necesidad ir todas las mañanas y de llegar tan puntual?

Me sonrió, y dándome una palmadita en la mano, me dijo: «Ella no sabe quién soy yo, pero yo todavía sé muy bien quién es ella».

Tuve que contener las lágrimas, y mientras salía pensé: «Ésa es la clase de amor que quiero para mi vida; el verdadero amor no se reduce a lo físico o romántico, el verdadero amor, es la aceptación de todo lo que el otro verdaderamente es, de lo que ha sido, de lo que será, y de lo que ya nunca podrá ser».

Que potito.... Historia extraida de aqui.

6 comentarios:

_MeiA_ dijo...

Ja m'havien enviat aquesta història per via mail... és molt bonica!

Jo ara passo totes les meves hores del dia amb persones grans que pateixen Alzheimer... en tinc que tot just començen i d'altres que la malaltia ja la tenen molt avançada.

És molt dur tant per els familiars i la gent que té el voltant, com per a ells mateixos... ja que els que tenen la malaltia abançada, tenen moments de lúcidesa... i és durillo.

Estic molt i molt contenta de compartir les meves hores amb tots ells. Molt agraida.

Dani dijo...

Xiiiii, és molt bonica!! Em va emocionar. ^_^

Esther dijo...

yo también lo había leido, es una historia bonita, pero triste, muy triste...

Unknown dijo...

Mira, hi ha una pel·lícula que podria ser aquesta entrada... (vaig a demanar al Manel com es diu la peli en qüestió)
Ja està... EL DIARIO DE NOA.
De res.
Petons,
Syl

Álvaro dijo...

El diario de Noa? Necessito urgentment que algú em digui què té d'especialíssim aquesta peli perquè a tothom li agradi... és bona, no ho discuteixo, però tant?

Jo en diré una altra: "¿Y tú quien eres?"

Molt maca la història... fa no gaire al programa de la Cadena Ser "Hablar por hablar" va trucar un home explicant el seu cas, i era molt semblant a aquest. Impossible no emocionar-se a l'escoltar-lo.

Dani dijo...

Em sona aquesta de "¿y tú quien eres?".
Amb tantes recomenacions y yo que ultimament no miro rés de cine...

No te molt a veure pro ara he recordat una que em queda pendent. La vaig baixar pro no le vist... http://www.laescafandraylamariposa.es